Inici Blogs De poc proposar…

De poc proposar…

52

Soc de poc proposar. No a la feina, a les coses del cor i de la intuïció, i se perquè passa això. A la feina em faig un fart de proposar, i quan m’hi poso, sovint em surt be perquè amb els anys he desenvolupat tècniques de pesuasió. M’agrada proposar cara a cara, comunicació total; per telèfon utilitzo la veu, no està malament i si ho he de fer per escrit, mola menys perquè perdo eines de convicció. A la feina proposo sovint, per exemple per convèncer possibles convidats a la Factoria i nomes en comptades ocasions he rebut negatives, algunes son una espina clavada, pero soc pacient, molt pacient.
En això del cor i de la intuicio sentimental la cosa és diferent, encara que em mori de ganes, quasi quasi quasi sempre me les aguanto. Quan tantes son les ganes és directament proporcional la por a un no. Perquè jo, com tots, i la majoria, quan tinc ganes de proposar és perquè abans m’he fet totes les pel·lícules, totes les il·lusions i totes les fantasies. I davant d’una hipotètica negativa, la immensa majoria de les vegades, per no abaratir el somni, que diria el Llach, em quedo amb el somni. I, per tant, em plantejo si soc més covard que còmode o directament idiota, que és una possibilitat que no nomes no descarto, ans em sembla la més probable. Comptades vegades a la vida he fet un pas en aquest sentit, i ho admeto, benaventurades les poques passes fetes. Jo faig sempre el camí més llarg i més rar; imagino, desitjo, m’encomano, espero, somio, i si no puc més, proposo, res original, un cafè. Aleshores si, aleshores miro, escolto, observo, deixo que la meva intuicio avaluï tota sola, analitzo reaccions, les meves i les de qui ha decidit córrer el risc de dedicar temps al gilipolles de servidor. I passa el que hagi de passar. Com haurien estat les coses si jo hagués estat més de proposar? Ni puta idea. Abans jo m’ho he imaginat tot, tot i tot. I afirmo, se de que parlo, que malgrat aquesta tendència al somni tan meva, la realitat supera la millor de les ficcions…

Pd. Lluna plena…

Roberto Carlos. Yo te propongo

Yo te propongo,
que nos amemos nos entreguemos
y en el momento que el tiempo afuera no corra más.

Yo te propongo,
darte mi cuerpo después de amar y mucho abrigo
y más que todo y más que todo brindarte a ti mi paz.

Yo te propongo,
de madrugada si estas cansada
darte mis brazos y en un abrazo hacerte a ti dormir.

Yo te propongo ,
no hablar de nada seguir muy juntos la misma celda
y continuar después de amar al amanecer, al amanecer.

Yo te propongo
darte mi cuerpo después de amar y mucho abrigo
y más que todo después de todo brindarte a ti mi paz.

Yo te propongo
de madrugada si estas cansada
darte mis brazos y en un abrazo hacerte a ti dormir.

Yo te propongo,
no hablar de nada seguir muy juntos la misma celda
y continuar después de amar al amanecer,
al amanecer, al amanecer.

Yo te propongo