Inici Blogs D’akesta meravellosa addicció no penso desintoxicar-me..

D’akesta meravellosa addicció no penso desintoxicar-me..

26

Ni reptes, ni projectes, ni previsions. Somnis, desitjos i anhels. Segur que hi haurà dies dificils i llàgrimes, i neguit, i maldecaps, i emprenyades i decepcions. Ja ho sé. No serà fàcil. Dubtaré, hauré de pensar. M’equivocaré. Però això és la puta vida. No tot es pot controlar, hràcies a Deu. Ella, la vida, també serà capaç de fer-me somriure, d’aportar desordre i sorpreses, afectes i abraçades, històries que em faran millor, moments màgics, passió i amor. Per això visc. No tindria sentit si no fos d’akesta manera. I em deixaré portar i voldré canviar el meu destí. I passaré nits em blanc però que sigui perquè el meu cos reclama calor. Prometo acabar el 2018 fent realitat els meus millors somnis, i si tots no puc, estar en forma per no renunciar a res. El 17 ha estat màgic. No em conformo. Sé què és la felicitat i se que és addictiva. I flipo. D’aquesta droga no penso desintoxicar-me… I ke sigui un any a cor obert…

PD. Avui, com els grans dies, he vist un esquirol de la sort. I aquesta nit té cançó, la vull compartir perquè tothom te dret a la felicitat. Que akest 18 sigui l’any del triomf de l’amor de veitat, el dels fils de plata…Tanti auguri!

Lucio Dalla. L’anno che verra