Inici Blogs D’akesta estranya manera…

D’akesta estranya manera…

27

Podrà semblar estranya la manera, podrà sonar rar, podrà jo ke sé, però és així i no pot ser de cap altra manera perquè aleshores seria una altra cosa. Jo funciono com funciono, no ho puc evitar. S’ha extraviat el manual d’instruccions. Si estimo és una qüestió de sensacions, de pell, d’intuició i d’ilusió. Si hi ha tot això, pot passar qualsevol cosa, el meu és un amor indestructible. I ho és perquè no el puc ni el vull negociar amb mi mateix. Quan estimo sempre és una sorpresa i sempre un regal sentir-me correspost. No em considero res, ni especial, ni diferent, ni graciós, ni interessant ni -obviament- atractiu. En qualsevol comparació de totes akestes o de d’altres, sempre tinc totes les de perdre. Per tant, quan estimo, m’oblido de tot, i soc qui soc, la meva millor versió, perquè ni penso, ni filtro, ni planejo, res. Em deixo portar. S’encén un botó verd i vermell que em diu, viu, aquestes coses no passen i quan passen s’han de sentir perquè potser mai tornaran a passar. El miracle és que ningú es fixi en mi, i molt menys encara, ningú a qui jo hagi obert el meu cor. Si passa, és per tota la vida, en cos i ànima, sense estalviar un somriure dels de veritat, una paraula no calculada, una mirada sense trampes, una caricia desitjada, i tot allò que el cor i el cos puguin compartir… Entre miracle i miracle, per sobreviure, preparo cos i ànima, alimento imaginació i fantasia, faig el que puc per no deixar-me vèncer per les coses que em fan mal, ocupo les hores i els dies sempre somiant que qualsevol dia pot sortir la lluna. És d’akesta estranya manera ke visc, perquè encara que no ho sembli, encara que ningú ho diria, tinc una sort infinita i em sento tan estimat per qui estimo que crec que no és possible que hi hagi ningú altre tan privilegiat com jo. I per això no em cansarè mai de donar les gràcies. Enlloc estava escrit que algú com jo tingues dret a tanta fortuna. I si estava escrit, seria una jugada mestra del senyor que, amb el texte a punt de ser imprés, va canviar el nom de l’afortunat, el follet de la impremta…

Meu bem, meu mal. Caetano Veloso. Canta Gal Costa.

Você é meu caminho Meu vinho, meu vício Desde o início estava você Meu bálsamo benígno Meu signo, meu guru Porto seguro onde eu voltei Meu mar e minha mãe Meu medo e meu champagne Visão do espaço sideral Onde o que seu sou se afoga Meu fumo e minha ioga Você é minha droga Paixão e carnaval Meu zem, meu bem, meu mal