Inici Blogs Coses de llibres…

Coses de llibres…

22

La meva relació amb la lectura és especial, jo diria que intuïtiva, premonitòria. Soc capaç de llegir una pila de llibres a la vegada, de tenir-los començats tots, d’abandonar la lectura d’uns quants durant mesos, de recuperar-los i saber on era, de llegir-ne un en pocs dies, de passar dies sense llegir. De comprar-ne i saber que no els llegiré, de tenir-ne per mirar-los, de regalar els més meus com a prova d’amor.
Si no llegeixo és un mal senyal, però no soc capaç de llegir si no estic be, si no tinc un mínim equilibri, per més que m’ho proposi. Tinc problemes amb algunes lectures. Per exemple, Roberto Bolaño em sembla un dels millors escriptors de tots els temps, però la seva obra única i infinita em resulta pertorbadora, darrera hi ha un home que vivia nomes per escriure, i em desestabilitza, l’obra és l’home que l’escriu, és aclaparador, totes les hores del dia escrivint. Una vegada vaig entrevistar un escriptor que patia el mateix mal de Bolaño, i em va costar molt treure’m de sobre la mateixa sensació. De vegades, en llibres que m’agraden i m’interessen, hi ha fragments feixucs. Transitar-los es converteix en un deure. Fins que no ho aconsegueixo, no recupero el plaer de llegir. Sempre tinc a mà una antologia poètica de Benedetti. Els dies dificils obro pagines a l’atzar. Però això no és exactament llegir. Benedetti és per a mi autoajuda. M’agrada viatjar llegint, en tren, una sorpresa de dies feliços. M’agrada caminar i portar un llibre a la mà, el contacte del paper, és una espècie d’adicció tàctil, em dona pau, M’ajuda a pensar. M’agraden les llibreries. Si un dia desaparec busqueu-me entre llibres. Jo, que he tingut una vida tan cronometrada, tan plena d’obligacions autoimposades, perdo la la noció del temps entre llibres. Està arribant el moment de tornar a escriure un llibre, un d’aquests estranys i complicats llibres meus que ni jo soc capaç de definir. Aquesta tambè és una sensació particular, una necessitat vital ara que se que el temps és el meu patrimoni…

Las líneas de la mano. Radio Futura

Cuando tus manos buscan a tientas en la oscuridad
Cuando se paran las cortinas del tiempo
Cuando tus dedos trenzan los hilos del porvenir
Cuando bailan, cuando juegan con el viento
Cuando juegan con el viento y alejan el mal
Y alejan el mal, y alejan el mal.
¯Quién ha escrito las líneas de la mano?
Dime, tal vez tú puedas leer

¯quién ha escrito las líneas de la mano?
Guarda silencio, ¿que va a suceder?
Cuando tu mano pasa el día en un bolsillo
Cuando todo alimento vuelvo a rechazar
Cuando intento atrapar algo que huye
Cuando cierro los puños para golpear
Cuando cierro los puños y echo a correr
Echo a correr, echo a correr.
¯Quién ha escrito las líneas de la mano?
Dime, tal vez tú puedas leer
¯quién ha escrito las líneas de la mano?
Guarda silencio, ¿que va a suceder?
¯Quién ha escrito las líneas de la mano?
Dime, tal vez tú puedas leer
¯quién ha escrito las líneas de la mano?
Guarda silencio, ¿que va a suceder?