Inici Blogs Connexió Esperança

Connexió Esperança

101

Aquesta tarda he vist una cua de nens a la Plaça Nova per lliurar la seva carta al missatger reial. D’aquí a poc passaran els Reis i els nens faran passes en el seu aprenentatge vital, toquen ara dues lliçons importants, ilusio i esperança. Escriuen la seva carta portats per la ilusio, i son capaços de concretar-la en objectes. Benaventurades els nens. És màgic veure en la seva mirada la ilusio, la possibilitat de tenir allò que desitgen. Som tant diferents, els grans? Jo crec que no, es tracta de conservar la ilusió. I hi ha una manera, cuidar sempre del jardí de la esperança, mirar als ulls al nostre interior i, sense trampes, preguntar-nos què és allò, per impossible que sembli, que ens faria feliços. I aleshores, amb la veritat nua entre les mans,posar en marxa l’artefacte d’alquímista de l’esperança que portem tots incorporat de fabrica. És la maquina que fa girar el mon, la palanca que mou muntanyes i que ressuscita cors trencats. A diferencia dels nens, però, jo he après que la maquina de l’esperança no es mou per objectius. No funciona si l’activo per tenir el que més desitjo. Jo no soc ni serè propietari de res no de ningú. Funciona quan el desig és que demà sigui el dia més feliç de la meva vida, i almenys un tro et del que mes estimo atrapi. La maquina de l’esperança és el motor del vehicle que m’ajuda a avançar. I nomes demano ser feliç demà, que m’estimi demà qui jo estimo, i així cada dia. Però això, alguns nens, ho aprendran de grans. El regal no es tenir o no tenir, és estimar i ser estimat. Faig carta als reis, si, et tinc demanada, si, però cada dia. I a mi tambè se’m nota la ilusio a la cara, perquè quan no hi ets et desitjo i quan hi ets, es dia de regal, potser no de reis, regal de princesa.
La foto mereix una explicació. Protegit per una funda de metall transiten invisibles cables verds que transporten energia… Connexió esperança…

Color Esperanza. Diego Torres.

Sé que hay en tus ojos con solo mirar
que estas cansado de andar y de andar
y caminar girando siempre en un lugar

Sé que las ventanas se pueden abrir
cambiar el aire depende de ti
te ayudara vale la pena una vez más

Saber que se puede querer que se pueda
quitarse los miedos sacarlos afuera
pintarse la cara color esperanza
tentar al futuro con el corazón

Es mejor perderse que nunca embarcar
mejor tentarse a dejar de intentar
aunque ya ves que no es tan fácil empezar

Sé que lo imposible se puede lograr
que la tristeza algún día se irá
y así será la vida cambia y cambiará

Sentirás que el alma vuela
por cantar una vez más

Vale más poder brillar
que solo buscar ver el sol