Inici Blogs Compàs d’espera…

Compàs d’espera…

41

Arriba…de mica en mica, avisant de la seva presencia, primer tapa el sol, deixa anar quatre gotes, una mica de vent. Que la pell noti tots els signes. Miro cap el sud, arriba pel sud i porta quasi tot el que necessito per tenir pau. Ha estat una llarga espera. Només unes hores de treva, la nit de la vigilia del meu Sant. Va ploure com un regal. Però akest cop serà diferent. Plourà per viure a fons. I jo sortiré als carrers, a mullar-me fins el moll de l’ànima, perquè ho necessito. Plourà per tot allò que somio, per trencar totes les barreres, per fer camins cap el mar, per apunyalar cors de pedra, per curar ferides, per fer neteja d’esperit, per recuperar les forces gastades, per posar arcs de Sant Martí entre els nostres cossos. Plourà, compàs d’espera, llarg viatge, dura etapa la d’aquest agost. Plourà per endur-se les llàgrimes i per fer possibles els impossibles. Plourà per treure les teranyines de la més absoluta de totes les putes veritats. Plourà per nosaltres i rodoloran les gotes de pluja sobre el teu ventre com rodolem les gotes de suor quan ens barregem. Plourà per despertar tots els instints i per encongir tots els els nostres camins. Plourà per fer-ho tot més senzill, i brillant. Plourà i fliparé em amb el perfum de terra mullada del teu coll. Plourà a bots i barrals. Plourà…torna el millor de la vida…

Blaumut. De moment.

Mirant de veure el temps,
les pomes verdes i aquest cel desert.
La ciutat dels errors
avui és com un bosc tot ple de menta.

Només veig un fanal,
i tres ocells a la branca d’un bar.
Simplement no és dilluns,
i el teu desembre no es refreda mai.

De moment, de moment,
seurem aquí, veurem passar la gent, i, potser,
les nostres siluetes també, no ho sé…,
vestides amb paraules i un barret.

Els cotxes ambulants,
tu condueixes frases sense mans,
i el solet als botons
del teu abric mirant per la finestra.
I la llum als racons
de tots els pensaments, però…

De moment, de moment,
seurem aquí, veurem passar la gent, i, potser,
les nostres siluetes també, no ho sé…,
vestides amb paraules i un barret.

Caminant, caminant,
faran coses curioses d’un passat tronat,
i pujaran a un taxi mig aparcat
cap a una terrasseta on veure el mar.