Inici Blogs Com quan la més guapa del bar et mira i et somriu….

Com quan la més guapa del bar et mira i et somriu….

64

Adivino la primavera, que va ensenyar els seus encants fa unes setmanes, com quan a la barra d’un bar la més guapa de la nit, com per casualitat, et regala una mirada i un somriure perquè sap que t’hi has fixat abans, quan et creies que ella no t’havia vist i per descomptat assumides que d’haver-te vist havia pensat, amb raó que eres un gilipolles. Ara arriba i aquest cop és per quedar-se. Deixo que el sol m’acariciï i sento la meva ànima en estat d’optimisme. No cal que faci cap esforç, estic de bon rollo. Les piles de alcalines de la meva intuicio es recarreguen soles. Ho noto i m’agrada, m’agrada tant. Em venen al cap cançons alegres i reacciono a tot de la millor manera possible. És el temps de renéixer per infinitesima vegada, per celebrar la sort d’estar aquí i de no saber-me sol. De convertir en físiques les esperances guardades al cor; de tenir alergia a la tristesa; d’anar triant les samarretes de màniga curta; d’engegar a millor vida preocupacions i barreres; de no pensar gaire i de sentir-ho tot; de no calcular i de fluir, però junts; de disfrutar, amb exemples, el millor de la vida; de desmuntar matrioskas però al revés, de la més petita a la mes gran.
Primavera és el temps dels que com jo ens ho juguem tot al verd de l’esperança; dels addictes dels arcs de Sant Martí; dels convençuts que no hi ha impossibles; dels capaços de no renunciar mai a allò que ens fa feliços; dels que creiem que res no és irreversible; dels que s’ens nota tot; dels que res no callem; dels que somiem amb els ulls oberts i els tanquem quan els somnis es fan de carn i ossos; dels escaladors del temps vertical. És el meu temps -que soc nascut al principi de la primavera- el nostre temps.
Ha vingut per quedar-se. Perdre el temps és delicte ( demà millor que passat demà, millor que l’altre, i que l’altre i que l’altre…). Res dolent no ens pot passar. Obrim portes i finestres del cor, respirem, contaminem-nos, barregem-nos, que la temptació ens superi. Optimisme és un estat de l’ànima… I del cos…