Inici Blogs Com els quadradets de xocolata i menta d’After Eigth

Com els quadradets de xocolata i menta d’After Eigth

44

A la sortida del pas sota la via del Vendrell que dona accés a la plaça de la Sardana hi ha aquest grafiti. Hi he passat i la temptació de retratar-lo ha estat superior a les meves forces. De vegades tinc la sensació estranya que coses en les que mai m’havia fixat apareixen davant els meus ulls ara per enviar-me missatges. I aquest missatge m’agrada, el compro, m’el quedo. Aquesta preciosa primavera que estic vivint és plena de detalls així, que apareixen com per art d’encanteri, que fan millors els dies, que ajuden a fer front al futur. Avui ha estat per a mi un dia important. Es van acomplint els projectes somiats, pas a pas. Per difícil que sigui cada repte trobo la manera de resoldre cada situació. Tinc l’esperit que cal per una ocasió com aquesta, la més transcendent dels últims 25 anys de la meva vida.
Ets la meva debilitat, diu el grafiti. La debilitat ens fa forts.No tenir una explicació racional pels nostres sentiments ens fa únics. Saber que hi ha moments per a la guerra i moments pel plaer ens converteix en diferents. I a la batalla del dia a dia hi hem d’anar amb el cap fred, mentre que al territori de l’amor ens hi hem d’abandonar amb el cor calent. Quan som capaços de totes dues coses, si aconseguim aquest tan difícil equilibri, li guanyem temps al destí. M’agraden les meves debilitats i les meves contradiccions, allò que en teoria em fa imperfecte i inexplicable, de vegades, a mi mateix. I malfio sovint del meu pensament racional, aquell que em diu quines coses de les que faig son correctes, i quines no. He guanyat privilegis únics, llegir als ulls de qui em mira els seus sentiments, contrastar-los amb la seva comunicació no verbal, llegir en les paraules de qui m’escriu allò que literalment les seves paraules no diuen. I jo tiro pel dret, dic i escric allò que penso i allò que sento. Soc el que veus, aparèixo davant teu sense trampes, artificis ni proteccions. A cor obert, que m’ho ha ensenyat la vida. I demà, deu dirà. S’han de consumir les jornades fent durar els plaers i el que ens fan feliços perquè no seran per sempre, nomès si son de veritat i seran per sempre si els portem amb nosaltres, com els nostres amulets, les nostres proteccions i els nostres somnis i meravelloses debilitats. Quin grafiti més bonic, el de la foto. Els instants de felicitat son com el gust addictiu dels quadradets de menta i xocolata d’After Eigth…

Avui el cor i el cos em demanen aquesta cançó de Luís Eduardo Aute, de la mateixa manera que em demanen un After eigth. Segur que no soc l’únic que es premiaria amb qualsevol de totes dues debilitats…

Anda
quítate el vestido, las flores y las trampas
ponte la desnuda violencia que recatas
y ven a mis brazos
dejemos los datos
seamos un cuerpo enamorado

Anda
deja que descubra los montes de tu mapa
la concupiscencia secreta de tu alma
y ven a mis brazos
dejemos los datos
seamos un cuerpo enamorado

Anda
pídeme que viole las leyes que te encarnan
que no quede intacto ni un poro en la batalla
y ven a mis brazos
dejemos los datos
seamos un cuerpo enamorado

Anda
dime lo que sientes
no temas si me mata
que yo solo entiendo tus labios como espadas
y ven a mis brazos
dejemos los datos
seamos un cuerpo enamorado