Inici Blogs Biorritmes, situacions, sensacions, temps… Tot és superable

Biorritmes, situacions, sensacions, temps… Tot és superable

42

Si una cosa he après d’un temps ençà és que no hi ha res impossible. No hi ha res irreversible. Cap esforç no és inutil. No podem pressuposar res de ningú ni de nosaltres mateixos. La meva vida s’ha convertit en el millor exemple d’això. No la puc ni la vull explicar. És meva i de qui la comparteix. Però si que puc afirmar que m’ha servit per saber que és veritat tot el que aqui queda escrit, de la primera a la ultima lletra. Que quan escric em quedo curt perquè podria semblar que redacto per fer realitat fantasies. I no és veritat. La realitat supera totes les coses imaginades. Escric i ho he explicat sovint, perquè quan estic fatal escriure em cura i quan estic genial puc ajudar a qui em llegeix a entendre que hi ha sempre, sempre, una esperança… Tampoc es tracta de donar consells a ningú, no tinc cap aspiració, no soc ningú per fer-ho. Precisament per aixo ho faig. No som tant diferents, a homes i dones ens passen coses molt semblants, les mateixes, som iguals i a la vegada individualment tan diferents Jo em reconec en les històries de molta gent, en sentiments universals i en reaccions de molts, i aprenc cada dia. I no per ser millor, quina tonteria, cadascú és com és. Aprenc coses de mi perquè hi ha gent que explica les seves. Comparteixo, ofereixo el meu aprenentatge, les coses que canvien dins meu, les que hauria fet de manera diferent, les que de mi no m’agraden, les que m’agraden dels altres. He après a valorar situacions, a gestionar les coses publiques, o de feina del meu dia a dia, a socialitzar-me, a ser menys agressiu, a ser més amable, a perdonar. I he passat situacions molt complicades en aquest àmbit i he hagut de decidir, i jugarme-la. Perquè col.lectivament som pitjors. La penya fa bàndols, alimenta prejudicis, agredeix, etiqueta. D’un en un, la cosa canvia. Amb mi és dificil discutir de politica, o de coses publiques de tots perquè escolto, penso i analitzo. Per això no discuteix ningú amb mi ni jo amb ningú d’aquestes coses de l’adoctrinament. I soc capaç d’entendre els que no pensen com jo que, per altra banda, Jugo amb avantatge perquè soc especialment critic amb mi mateix i amb els que creient-se propietaris de la rao, pressuposen. Jo no pressuposo res. Em desarma la capacitat infinita d’estimar, la que supera biorritmes, situacions, temps i espai. M’agrada la gent que tenia el cor trencat i por i ressuscita. Son les heroïnes i els herois de cada dia, em commou l’amor infinit de les mares pels seus fills, que supera qualsevol dificultat. Em quedo sense paraules quan una mica o un univers de tant d’amor és per a mi, al.lucino amb qui te el valor de dir el que sent. Jo tambè vull ser tot això…

Pd. Meravellosa cançó. És robada
Pd. Tinc un arsenal de grafitis de cors pintats a les parets, que aquesta és una de les coses rares que faig. I si no els pinto jo es perquè m’agrada pintar-los als cotxes bruts i la gent és cada vegada més pulida.

I per estimar… Mirar…

Como mirarte. Sebastian Yatra.

No me salen las palabras, para expresarte que te quiero
No sé cómo explicarte, que me haces sentir
Como si fuera el verano, y el invierno no existiera
Como se separa todo
y con esa sonrisa, que cambia la vida
Miraste hacia aquí, y ya no puedo contemplar,
Que tú no seas la que me ama.

Y como mirarte, esos ojos que me dejan en enero,
Cuando sé que no sé qué no son míos y me muero
El destino no nos quiere ver pasar,
Ohh, y como decirte, que no quiero que este amor sea pasajero
Que de pronto se dé un día y yo te espero,
El destino no nos tiene que importar…

No se cómo ser yo mismo si no estás al lado mío,
Se harán largos estos meses, si no estás junto a mí,
y con esa sonrisa, que cambia la vida,
Miraste hacia aquí, y ya no puedo contemplar, que tu no seas la que me ama
Y como mirarte, esos ojos que me dejan en enero,
Cuando sé que no sé qué no son míos y me muero
El destino no nos quiere ver pasar,
Ohh, y como decirte, que no quiero que este amor sea pasajero
Que de pronto se dé un día y yo te espero,
El destino no nos tiene que importar.