Inici Blogs Aquí tots imaginem i ningú no és de pedra…

Aquí tots imaginem i ningú no és de pedra…

49

Que pensarien de nosaltres amics i coneguts si els expliquessim tot allò que ens passa pel cap? Segurament traurien conclusions precipitades, fins i tot no ajustades a la realitat sobre la nostra identitat perquè aquesta, sempre, en tots i en totes és sovint inconfessable i molt contradictòria. Malament si no fos d’aquesta manera… En la majoria de situacions de la vida fem un esforç de contenció, i és normal, i jo soc el primer en fer-lo. Només en comptades ocasions úniques M’explico sense filtres, deixar anar allò que tinc a dins perquè qui està emb mi sap com soc, per bé i per mal. Però… Qui no ha estat temptat de fer l’exercici de no filtrar amb algu que coneix poc? Ho admeto, jo si, i segur que m’hauria endut una bona hòstia ( merescuda ) per dir a algu que em cau fatal com d’imbècil em sembla (m’ha passat aquesta setmana), o per dir el que imagino mentre parlo mirant als ulls de qui m’agrada. En aquests casos, molt més agradadables, és clar, ens imposen tots i totes uns codis de comportament, uns temps, unes pautes, unes proves que confirmin, un ritual. I nomès si tot allò que està pactat sense haver estat mai negociat avança segons les previsions, ens acabem dient, i fent en el millor dels casos, allò que tots vam imaginar la primera vegada. De vegades funciona, iés fantàstic. I de vegades sembla que s’espatlli pel cami, però nomès ho sembla perquè l’atracció és una cosa irracional. Que es tradueixi en altres coses depèn de com de forta sigui des del,principi i de com vagi creixent mentre avança el ritual… Jo admeto que alguna vegada hauria passat del ritual sense miraments… I qui no? Aquí tots imaginem i ningú no és de pedra i ho és menys de pedra qui més de pedra vol semblar.