Inici Blogs Akí va començar tot…

Akí va començar tot…

39

No sé si l’atzar, o la casualitat, o el destí. Jo mai no havia tingut cap especial interès ni per la la Ràdio ni pel periodisme. Era, des de petit, un oient de ràdio i un precoç lector de premsa. Però mai m’havia passat pel cap dedicar-m’hi. Per un cúmul de curioses circumstàncies vaig entrar un dia a Ràdio Cubelles, i jugant, jugant, com passa amb les coses importants de la vida, vaig acabar descobrint com m’agradava allò. A Cubelles vaig fer milers d’hores de directe, fent de tot, el tonto, el serio, el que informa, el que fa riure. I vaig saber que era el que volia ser de gran. Vaig fer la mili a Cartagena i allà vaig fer moltes hores de directe a l’emissora municipal de San Javier, on vaig conèixer un grup de gent excepcional, alguns, com el Pau Ros, s’hi dediquen. Recordo que vam arribar a retransmetre un partit de segona B del Mar Menor, quines coses. Despres d’un fugaç i desagradable retorn a Cubelles vaig tenir l’oportunitat de fer informatius a Calafell Radio, informatius i el meu programa més personal, el Llorenç d’Arabia. I aleshores, fa un quart de segle, va arribar la proposta de Ràdio Vendrell. Sí, també faig tele, la Factoria, però jo sempre explico a tothom que La Factoria és en realitat un programa de radio amb càmeres. I aquesta és la seva gracia, el poder de la veu humana. Ho he escrit mil vegades. Si pugues escollir, faria ràdio, un magazine de matinada, per acompanyar els insomnes, per ajudar-los a somiar, a imaginar…

Manu chao. Pròxima estación Esperanza.