Inici Blogs Akella sensació com de salat…

Akella sensació com de salat…

32

He somiat una abraçada i l’abraçada ha estat com una transfusió. Sota la pluja, en silenci, cor contra cor. La he somiat i s’ha fet real, la sento encara. Ganes de viure, no se com explicar-ho. Tot és igual de complicat, però som capaços de fer una transfusió. I semblarà que m’ho invento, però no. Aleshores ha començat a ploure. Estic tocat, passen coses que surten dels somnis, fora de control. I tinc una feliç sensació de deriva perquè la vida no es deixa preveure. I sé ke això no és així, però també tink un sentiment de treva. Com si la jornada de reflexió s’hagués fet extensiva a la vida sentimental. No per per reflexionar, per abandonar les hostilitats, per abandonar-se i sentir el cor de l’altre… Abans havia fet una altra cosa d’akelles que de vegades faig no sé perquè. Porto Polseres a la mà dreta i al turmell de la cama esquerra. I d’un temp ençà dos collarets en comptes d’un, el de sempre, el dels amulets. I un altre sense res. Al sortir de la piscina, no m’ho havia proposat, m’he tret una de les Polseres del turmell i al seu lloc hi he posat el collaret sense amulets. No se que hauran pensat de mi els senyors amb els que en aquell moment compartia vestuari. El cas és que quan he sortit han començat a passar les coses impensables. I fa hores que passo la llengua per una mossegada dins del llavi, aquella sensació agradable com de salat que tenen les petites ferides em recorda…

No controlo res, m’agrada que així sigui. I la cançó, que em sembla i ho és, una genialitat, dedicada als senyors del vestidor que han presenciat el meu episidi de bijuteria.

Guillaume Fedou. Garzón moderne.