Inici Blogs Agafat a la cua d’un estel com un nen dibuixat…

Agafat a la cua d’un estel com un nen dibuixat…

23

Escric a un bar, ple gent que entra, surt, se saluda, pren alguna cosa, mira la tele un moment, transita. Ho faig amb els cascos posats al tablet mentre escolto les lletres de transit vital dels Blaumut, m’agraden, em semblen una Delicatessen cultural, poesia i bon gust musical.
Ni en el millor dels meus somnis hauria pogut imaginar que estaria ara en akesta disposició, amb akest estat d’ànim, en akest inesperat episodi de injecció d’esperança. Perquè he viscut dies de tocar fons, de no dormir, d’assumir la creu de la moneda de la meva realitat, dura, com la de tants i tantes. Avui tot ha canviat. No hi comptava. Havia deixat fluir les coses que em feien mal, les voltes a allò ke dona sentit als meus sentiments, les sensacions xungues, no sense dir-ho, sense alliberar-ho. I aquesta nit he dormit tan bé. Hi havia una mica d’esperança. Jo m’hi agafo com un nen dibuixat s’agafa a la cua d’un estel…
I despres un altre regal, el meu editor, que no es rendeix, que vol que intentem de nou publicar “El llegat del saurí”. I jo, que he canviat la literatura per la vida, em torno a sentir escriptor, que és el ke soc, perquè escriure és el meu ofici, i el meu vici des d’un inici, com canta Gal Costa, tan adorable ella “Você é meu caminho/ Meu vinho, meu vício/ Desde o início estava você/ Meu bálsamo benigno/ Meu signo, meu guru/ Porto seguro onde eu vou ter” A “Meu bem, meu mal”, una de les cançons de la meva anima tropical i a la vegada desesperada com les infinites pluges monsòniques que omplin de vida la terra i d’energia els que viuen a sota del cels carregats d’aigua. Avui la vida em regala somnis per fer realitat. En tinc uns kuants de pendents, per viure’ls, per escriure’els, per sentir…

Pd i la gent passa, entra i surt, se saluda, veu la tele, pren alguna cosa, transita. I jo escolto música amb cara de pensar i escric, feliç.

Blaumut. El llimoner

Veu de mar, grans d’arròs.
L’arbre cau, talla comunicacions.

Vols d’ocell sobre el llit.
Massa vent, pastilles per anar a dormir.

Quan la llum del meu carrer
Il•lumina el llimoner,
Les paraules àcides
Fan història ràpides.

Foc al bosc, Nius de ter.
Capitans abandonant el seu vaixell.

Quan la carta arribi a port,
Quan algú l’enviï al mateix lloc.
Les estones plàcides
Semblen hores mínimes.

Quan la llum del meu carrer
Il•lumina el llimoner,
Les paraules àcides
Fan història ràpides.

Al ben mig de la tempesta
Tothom vestit de festa
I amb el somriure de mudar.

Les ulleres entelades
No deixen veure fades
Ni el caminet arran de mar.

Quan la llum del meu carrer
Il•lumina el llimoner,
Les paraules àcides
Fan història ràpides.

Quan la carta arribi a port,
Quan algú l’enviï al mateix lloc.
Les estones plàcides
Semblen hores mínimes.