Inici Blogs Abans de lamentar, que arribarà aviat, una analogia

Abans de lamentar, que arribarà aviat, una analogia

28

La mani d’avui amb tanta bandera i tanta testosterona. Tot el que hem escoltat els dies previs, amb insults a dojo. Allò que els mediocres catalans i espanyols que es retroalimenten per conveniència han vingut fent els últims anys, acabarà fatal. Agraeixo sincerament a tots aquells que han intentat que tot això no acabes com el rosari de l’aurora els seus esforços. Però és evident que no hi ha res pitjor que un enfrontament entre dretes. En el nostre cas particular, entre dretes catalanes i dretes espanyoles. Quan arribin els morts que uns i altres anhelen hauran aconseguit el que buscaven. Per a uns i per a altres, com pitjor vagin les coses, millor per a ells. Milions de persones quedarem atrapats en aquest descomunal exercici d’imbecilitat, però és que res de tot això està fet pensant en nosaltres. Ni la dreta catalana ni la espanyola tenen cap dret per parlar en nom meu. I si els uns i els altres segueixen guanyant eleccions -com passarà-seguiran sense cap dret de parlar en nom meu. Això d’avui a Madrid, com qualsevol dels 11 de setembre dels últims anys, m’exclou. Em fan por les manifestacions coreografiades, que pretenen ser un exercici de força, una exhibició de l’estil de l’1 de maig a Moscou, o de Corea del Nord. Sincerament, em fa molta més ilusió estrenar la meva nova roba interior de color verd, que veure ni una sola bandera més. I ja que la cosa va de conceptes com poder, força i sinònims que m’estalvio, no puc evitar -perquè tot plegat em sembla d’un masclisme molt ranci- fer una analogia. Jo sempre estic del costat de qui fa el que pot per evitar el conflicte. O sigui, dels covards. Perquè tant la dreta catalana com la espanyola, als que així pensem ens insulten de diverses maneres. Coincideixen en titllar-nos de covards. L’analogia? Per a mi, aquests que es creuen tan valents, i que res no els espanta, i que es creuen en posessió de totes les raons, són com ell. Però ell, almenys, cantava. Disculpin les Molèsties? No, molestin les disculpes.